Símptomes
El símptoma més freqüent és la visió borrosa en distàncies properes. En ocasions, sobretot si la hipermetropia és inferior a les 2 diòptries, les persones són capaces de compensar aquest defecte realitzant un esforç d’acomodació del cristal·lí ( lent natural que tenim dins de l’ull i la flexibilitat del qual ens permet enfocar a diferents distàncies), de tal manera que poden no ser conscients del defecte refractiu; fins que al voltant dels 40 anys aproximadament, amb l’inici de la vista cansada o presbícia, comencen amb els símptomes.
Altres símptomes freqüents són fatiga visual, mal de cap, ulls vermells i picor ocular.
En els nens convé estar molt atent perquè és una causa important de fracàs escolar o problemes d’adaptació . A més la hipermetropia infantil no corregida és en alguns casos, causa d’estrabisme i d’ull gandul.